 |
| Entre Alcanar i Vinaròs. 11 Setembre 2013 |
Els habitants del País Valencià són un bon exemple
de les petites coses que et sorprenen en un viatge com és aquest, on em moc per un petit país on succeeixen grans coses.
Com a tot arreu, hi ha de tot. Hi ha de molt bo i hi ha de molt roí. D'entrada en topar-te amb un valencià o valenciana et trobes amb un saber estar, amb molt de respecte cap al forà i nou vingut, amb curiositat i altra vegada més respecte. És el que respiro en entrar en contacte amb totes i cadascuna de les persones amb qui m'he creuat. Molt fàcil és superar els preliminars del "Ei! com estàs?" o "com va?" amb respostes del tipus "a la marxeta" o "bé i avant". I xerrant, xerrant, arribes al següent nivell desenvolupant converses d'allò més interessants i constructives referents a qualsevol tema. Avui, el país.
El passat onze de setembre va ser un nou inici o un tancament de cercle d'una etapa encetada fa un any durant la festa major d'Almenara. Lloc entranyable on va succeïr un petit fet que va generar molta disputa i controversia entre els veïns del poble i per extensió, i gràcies als mitjans, a la resta de país. Es tracta del grup de valents que varen decidir cosir i penjar una senyera de considerable magnitud a la falda de la muntanya del castell, coneguda com a la #senyerainfinita.
Avui, dies després de la diada on dita bandera va ser referent nacionalista català pels editors d'imatges de El País col.locant-la com a portada de l'edició en paper de l'endemà, el poble està en festes. I la controvèrsia plana altra vegada pel poble per un fet ocorregut també fa un any, però que aquests dies torna a ser d'actualitat. Carles Mateu veí d'Almenara, ha estat jutjat i condemnat a sis mesos de presó per respondre a un agent de policia en valencià i no baixar del burro. Això és un fet que no es pot tolerar, i la gent ha reaccionat. Bo! #TotsSomCarlesMateu i com ell, ens hi podem trobar algun dia.
Cada vegada més, i més ràpidament, la gent està organitzada, en contacte, i el que és més important: té el sentiment d'unió que temps enrere semblava que no existia o que estava deteriorant-se gràcies les polítiques del govern d'aquí .
Cal fer país. Cal defensar la nostra terra. Som valencians, som catalans i som illencs. El sentiment que avui es desperta no pot sino ser res casual. Està provocat per l'esdevenir dels fets. D'un contagi dels catalans que esperonen aquest sentir unitari demanant la independència. De no poder suportar més la càrrega de tants anys patint el mateix. Ja n'hi ha prou. Això és la unió dels Països Catalans.
I dit sigui de passada ––Visca sa vaga! Ànims mestres i pares de les Illes Balears. Ferms!
Com a tot arreu, hi ha de tot. Hi ha de molt bo i hi ha de molt roí. D'entrada en topar-te amb un valencià o valenciana et trobes amb un saber estar, amb molt de respecte cap al forà i nou vingut, amb curiositat i altra vegada més respecte. És el que respiro en entrar en contacte amb totes i cadascuna de les persones amb qui m'he creuat. Molt fàcil és superar els preliminars del "Ei! com estàs?" o "com va?" amb respostes del tipus "a la marxeta" o "bé i avant". I xerrant, xerrant, arribes al següent nivell desenvolupant converses d'allò més interessants i constructives referents a qualsevol tema. Avui, el país.
El passat onze de setembre va ser un nou inici o un tancament de cercle d'una etapa encetada fa un any durant la festa major d'Almenara. Lloc entranyable on va succeïr un petit fet que va generar molta disputa i controversia entre els veïns del poble i per extensió, i gràcies als mitjans, a la resta de país. Es tracta del grup de valents que varen decidir cosir i penjar una senyera de considerable magnitud a la falda de la muntanya del castell, coneguda com a la #senyerainfinita.
Avui, dies després de la diada on dita bandera va ser referent nacionalista català pels editors d'imatges de El País col.locant-la com a portada de l'edició en paper de l'endemà, el poble està en festes. I la controvèrsia plana altra vegada pel poble per un fet ocorregut també fa un any, però que aquests dies torna a ser d'actualitat. Carles Mateu veí d'Almenara, ha estat jutjat i condemnat a sis mesos de presó per respondre a un agent de policia en valencià i no baixar del burro. Això és un fet que no es pot tolerar, i la gent ha reaccionat. Bo! #TotsSomCarlesMateu i com ell, ens hi podem trobar algun dia.
 |
| Vila d'Almenara. 22 Setembre 2012 |
Cal fer país. Cal defensar la nostra terra. Som valencians, som catalans i som illencs. El sentiment que avui es desperta no pot sino ser res casual. Està provocat per l'esdevenir dels fets. D'un contagi dels catalans que esperonen aquest sentir unitari demanant la independència. De no poder suportar més la càrrega de tants anys patint el mateix. Ja n'hi ha prou. Això és la unió dels Països Catalans.
I dit sigui de passada ––Visca sa vaga! Ànims mestres i pares de les Illes Balears. Ferms!
