Missatge de l'autor

Benvingudes i benvinguts al Bloc!
Aquí em trobareu a mi, les meves fotografies i relats vora mar, o un bon intent!
M'agrada escriure, jugar amb les paraules i sobretot, donar forma a les imatges.

4 de febrer del 2014

FINALMENT FORMENTERA

Records i imatges d'una illa molt esperadaNova exposició virtual a la web d'Imatge Creativa | Fotografia i Disseny, on trobaràs una versió hivernal de l'illa de Formentera.

   Aquesta mostra virtual que ara pots seguir a través de la xarxa des de qualsevol racó de món la componen unes vint-i-cinc imatges en blanc i negre, i plasmen, o intenten plasmar, una vida completament contrària a la que associem a l'illa.


Ginebró al far de la Mola, Formentera - Gener 2014.


 

Formentera a l'hivern  


   És un món a descobrir, un paradís solitari a mans dels habitants hivernals d'aquest indret. Són les figueres nues i grises, el vent canviant però sempre present, la ploguda de cada capvespre, els prats verds amb les ovelles pasturant plàcidament sota les garroferes, les sargantanes i llangardaixos gaudint de platges desertes... 


    Tots ells són els vertaders habitants de Formentera.

    Les tres puntes de l'illa invoquen els vents, les sortides i les postes de sol. La mar i el cel es fonen en horitzons difusos i misteriosos ginebrons s'amotllen a mercè del vent creant figures a vegades fantasmagòriques!

Les fites

 

   Vull definir una fita amb aquesta exposició i el títol de la mateixa ens ho explica: Finalment Formentera és una culminació, el tancament d'un petit cercle que vaig iniciar jo mateix sense saber-ho, en trepitjar per primera vegada la major de les balears, Mallorca. La més propera per a mi doncs la part de familia que hi viu ha fet que des de ben menut hagi tingut la sort de poder-la visitar.

    Menorca va ser un altre descobriment fascinant, on vaig iniciar-me amb la fotografia de natura i paisatges mariners. La llum i energia d'aquesta petita meravella mediterrània del nostre entorn proper és desbordant.

   Eivissa ha estat objecte de viatges realitzats a bord del jakt norueg Far Barcelona (Ex Ane-Dorthea, Ex-Terna) una goleta restaurada a les drassanes del Consorci El Far de Barcelona i amb la que he tingut la sort i el plaer de navegar, tripular i documentar la majoria de les seves singladures per la mar mediterrània i mar del nord.

   I finalment, Formentera era la darrera fita. Si bé l'havia vist des del mar no havia tingut ocasió de trepitjar-la fins ara. L'esperat viatge a la darrera illa per a descobrir ha estat aquest passat gener i és quan he pogut descobrir l'encant de la menor de les pitiüses, gaudir de la tranquilitat, solitud i suavitat del clima al bell mig de la mar...
 


Goleta Far Barcelona davant  la costa de Palamós el Maig de 2010


  Espero algun dia poder-te oferir, estimat/ada lector/a, una visió conjunta de les experiències fotogràfiques entorn a les nostres illes. Doncs tenen inherent una empremta comuna, un signe inequívoc de la nostra identitat mediterrània.

   Exposició virtual Finalment Formetera Desitjo que t'agradi! ;)



14 de gener del 2014

L'AMENAÇA DELS TAMARIUS

Ja fa un temps, just abans de l'estiu, varen aparèixer per sorpresa una sèrie de tamarius escapçats a la vora del cordó dunar que separa les cases de primera línia amb la platja. No va ser un episodi aïllat ans el contrari. Ara, després de les vacances nadalenques algú ha continuat destrossant aquests arbres tan delicats que creixen frondosament al seu entorn ideal, a la platja, vora mar.























No se sap amb certesa de qui es tracta, un veí afirmava que la policia havia estat avisada per algú que va sentir sorolls de motoserra durant la matinada i van fer tard en enxampar una colla de desaprensius que pretenien fer llenya tallant els tamarius.























Una vegada més, i amb aquesta s'han passat de la ratlla, qui surt perjudicat és l'entorn natural que trigarà uns quants anys a refer-se de la malesa.

Des d'ací denunciar aquest fet és el mínim que se m'ocorre ara mateix. Et proposo de compartir-ho per tal que arribi a quanta més gent millor, i així potser algú es dóna per al.ludit.