Aquesta mostra virtual que ara pots seguir a través de la xarxa des de qualsevol racó de món la componen unes vint-i-cinc imatges en blanc i negre, i plasmen, o intenten plasmar, una vida completament contrària a la que associem a l'illa.
Ginebró al far de la Mola, Formentera - Gener 2014. |
Formentera a l'hivern
És un món a descobrir, un paradís solitari a mans dels habitants hivernals d'aquest indret. Són les figueres nues i grises, el vent canviant però sempre present, la ploguda de cada capvespre, els prats verds amb les ovelles pasturant plàcidament sota les garroferes, les sargantanes i llangardaixos gaudint de platges desertes...
Tots ells són els vertaders habitants de Formentera.
Les tres puntes de l'illa invoquen els vents, les sortides i les postes de sol. La mar i el cel es fonen en horitzons difusos i misteriosos ginebrons s'amotllen a mercè del vent creant figures a vegades fantasmagòriques!
Les fites
Vull definir una fita amb aquesta exposició i el títol de la mateixa ens ho explica: Finalment Formentera és una culminació, el tancament d'un petit cercle que vaig iniciar jo mateix sense saber-ho, en trepitjar per primera vegada la major de les balears, Mallorca. La més propera per a mi doncs la part de familia que hi viu ha fet que des de ben menut hagi tingut la sort de poder-la visitar.
Menorca va ser un altre descobriment fascinant, on vaig iniciar-me amb la fotografia de natura i paisatges mariners. La llum i energia d'aquesta petita meravella mediterrània del nostre entorn proper és desbordant.
Eivissa ha estat objecte de viatges realitzats a bord del jakt norueg Far Barcelona (Ex Ane-Dorthea, Ex-Terna) una goleta restaurada a les drassanes del Consorci El Far de Barcelona i amb la que he tingut la sort i el plaer de navegar, tripular i documentar la majoria de les seves singladures per la mar mediterrània i mar del nord.
I finalment, Formentera era la darrera fita. Si bé l'havia vist des del mar no havia tingut ocasió de trepitjar-la fins ara. L'esperat viatge a la darrera illa per a descobrir ha estat aquest passat gener i és quan he pogut descobrir l'encant de la menor de les pitiüses, gaudir de la tranquilitat, solitud i suavitat del clima al bell mig de la mar...
Goleta Far Barcelona davant la costa de Palamós el Maig de 2010 |
Espero algun dia poder-te oferir, estimat/ada lector/a, una visió conjunta de les experiències fotogràfiques entorn a les nostres illes. Doncs tenen inherent una empremta comuna, un signe inequívoc de la nostra identitat mediterrània.
Exposició virtual Finalment Formetera Desitjo que t'agradi! ;)