 |
| Regates de vela llatina. Albufera de València, 2010. |
Benvingudes i benvinguts a una nova secció de relat fotogràfic-documental sobre el País Valencià. Una nova i única percepció del que succeeix en aquest formós país. Us mostraré en "Les coses petites" o "les cosetes xicotetes" (com diuen per ací...) tot allò que he vist i viscut, m'ha sorprès, m'ha agradat i també tot allò que em repugna i que em fa mal al cor. Pretenc doncs, des d'aquí, crear un balcó des d'on veure-ho i fer-ho evident. Per si servís d'alguna cosa...
Aquí em solen anomenar valencianet del nord, amb molt de carinyo és clar! I quan vaig a casa em diuen català del sud, també amb il.lusió... Així que tinc doble identitat! Sóc Bessons en el zodíac, mm.. podria tenir alguna cosa a veure? Qui sap!
La fotografia en aquest cas serà el vehicle amb el qual em mouré. M'ha obert portes a veure raco-nets de món dins aquest païs-et valencia-net. I de bones a primeres, i vinguent de Girona (terra estimada i enyorada per sempre més), el que un es troba en arribar al bell mig del país és un socarral amb tarongers, fils elèctrics, carreteres per tots costats i la primera línia de mar destruïda... Uau! Pràcticament tots els corredors naturals són trencats per una línia de construccions.
Compte!!! Això és una visió de contrast que s'observa quan un baixa de nord cap a sud. Passa a tot arreu. Sino, fixeu-vos en el que succeeix. Baixant de la Provença aquesta percepció augmenta progressivament. Podriem arribar fins Agadir, a la costa Atlàntica del Marroc, on ara mateix està passant el que va passar aquí ja fa uns anys. Un desastre!
És important i cal tenir en compte el punt de vista amb el que explico aquestes coses. Així que: un es fixa, es relaxa i descobreix que no tot és així. És clar.
El proper dia començarem a trencar i a suavitzar aquest aterratge tan brusc i pessimista que acabem de realitzar i veurem com la imatge que es té des de fora sempre és una altra història si la comparem amb el que realment és.
