REGALA ART.

Regalar art és una molt bona oportunitat per a col.laborar amb el món de l'art i els artistes que es nodreixen de vendes de les seves obres per a poder produïr.

Invertir en art és sempre una aposta segura, és quelcom que perdura, que passa de generació en generació, que no té obsolescència, i té un ús de llarga durada. Fins i tot es pot tornar a regalar...

Art és cultura i és expressió, és una finesa que qui la rep la valora. En el meu cas, obra fotogràfica que ha estat treballada i elaborada amb molta delicadesa, per a que el resultat final obtingut sigui subtil, visualment harmònic i d'alta qualitat.

Decoració de la llar. Una bona fotografia convenientment emmarcada serà un element decoratiu que formarà part de casa teva, que donarà profunditat a una estança, que impregnarà de vida un racó de la teva llar. Serà una finestra més on poder observar i badar...

El procediment és ben senzill. Primer cal triar la imatge o sèrie d'imatges que t'interessen. Pots demanar catàleg sobre temàtiques concretes. Per a una idea general pots visitar peredeprada.com o la pàgina de facebook.

Descomptes! Als fans de la pàgina de facebook Pere de Prada - Imatge Creativa. Si cliques "m'agrada" obtens automàticament un 25% de descompte. Només vàlid fins a 31 de Desembre 2013.

Sèries numerades i certificat d'autenticitat. Totes les imatges van signades, acompanyades d'un certificat d'autenticitat i d'una numeració que les fa úniques i que garanteixen la originalitat i l'estandard de qualitat que exigeix un servidor a les seves còpies originals.

Enviament i entrega a domicili, o a l'adreça proposada, en un termini màxim de 24h a partir de l'hora d'enviament. L'enviament és gratuït (dins els límits nacionals) mitjançant servei de missatgeria de confiança, MRW o correu urgent.

Preus finals sense enganys. Segons el tamany i sense marc:

20x30cm........ 29€  Amb el 25% de descompte de fan: 21.75€!
30x45cm........ 69€  Amb el 25% de descompte de fan: 51.75€!
50x70cm........ 99€  Amb el 25% de descompte de fan: 74.25€!

*Altres tamanys i preus dels marcs consultar a peredeprada@gmail.com  
*Pagaments mitjançant transferència bancària.

Així que si no vols perdre més temps pensant en regals per aquest nadal aquí tens una molt bona oportunitat de satisfer de forma original algú que estimes!

Demana més informació si tens dubtes escrivint-me a peredeprada@gmail.com, t'atendré encantat i al moment! Posa'm a prova!

LES PETITES COSES. EL PONENT I LES PONENTADES.

Dia de ponent al montanyar d'Almardà.

Avui bufa ponent.

La mar està en silenci. Les dunes són pentinades pel vent insistent de ponent. Col.lossals
núvols amenaçadors s'esvaeixen en arribar a l'aigua sense deixar anar ni una gota. No s'escolta res més que el vent, que amb una força de 25 nusos i ratxes de fins a 39 nusos és el veritable protagonista de la simfonia de sorra en suspensió i aire sec al montanyar d'Almardà.

La sensació és de veritable solitud.

Dedicant un pensament una mica més profund al vent de ponent ací al País Valencià m'adono que no és el mateix vent de ponent que observava a Sant Julià del Llor, a la Selva, Girona. On quan bufa aquest vent entremig de vegetació selvàtica no dóna la sensació de ressecor que aquí es percep. És una nova sensació que mai havia experimentat. Aquest vent ratxejat, que ara mateix fa xiular les finestres mal tancades i s'emporta un núvol de sorra mar endins, prové de l'interior. I tal i com està orientada la costa, mirant la mar, vé del darrere. De l'altiplà.

El sec, desèrtic i calorós altiplà. En travessar-lo, el ponent pateix un canvi en la humitat quedant-se sec cosa que provoca una disminució total de la humitat per tots els indrets per on segueix.


Això no només afecta a l'aire, que es mou a batzegades i amb violència. Això afecta al caràcter, a la respiració, als costums individuals de cada una de les persones que en pateixen llurs efectes. Ressecor, angúnia, malestar, neguit, calor freda... Són sensacions aquí, molt lligades al ponent i les ponentades. Així que quan bufa ponent la gent tanca finestres, no surt de casa i espera a que deixi de bufar. La platja està buida, la mar plana i a l'interior els boscos pateixen i alçen el risc d'encendre's en un tres i no res. Sembla l'apocalipsi si, però al final deixa de bufar i tot torna a la normalitat. Això sí, un poc més sequet.

Així que ara cal esperar. Sembla que girarà a Mestral en breu i baixaran les temperatures!

Dades de la fotografia:

Panoràmica composta de 7 imatges a 24mm. de focal

Exposició:

V=1/500"

f: 11 

ISO 200

Processat B/N Adobe Lightroom

LES PETITES COSES. LA FLAMA DE SAGGAS.

Platja de Canet d'en Berenguer. 27 d'Octubre 2013, 20h.

Aquesta és la imatge de la mar, ahir. Lamentablement la llum prové de la flama de la regasificadora de Sagunt, Saggas, que crema incesantment des d'abans de l'estiu.

Ahir cremava de valent, amb força, com mai. El cas és que clarament és amenaçadora, per no parlar de la contaminació que genera cremant de forma quasi ininterrompuda per més de mig any ja...
Els veïns alertats que trucaven a emergències es trobaven tots amb la mateixa i irònica resposta: – Està tot sota control.  Avui hem pogut saber que es tractava d'una entrega de gas en mal estat i cremava d'aquesta manera segons les explicacions de la direcció de l'empresa al plè de l'ajuntament...

Si vols saber més sobre aquest tema Acció Ecologista Agró ja es va posicionar en el seu moment  engegant una campanya de recollida de signatures (ja finalitzada amb un total de més de 1500 firmes) aquest estiu passat i recollint informació que podeu trobar a la web.

Dades de la fotografia
La fotografia és presa a més de 6Km de la flama, a la Platja de Canet d'en Berenguer amb: 
Teleobjectiu: F 400mm. 
Exposició: ƒ8 i v10s. 
ISO 400
WB 3000ºK per a les llums dels fanals i 4500ºK per a la llum de la flama. 

LA MAR AVUI. DESPRÉS DE LA LLEVANTADA.

Dunes de la Platja d'Almardà.

El llevant passa, surt el sol. Amb els seus rajos daurats il.lumina les dunes. La tempesta se n'ha anat.

Amb la sèrie fotogràfica La mar avui, el que pretenc és donar una visió propera de la mar  i promoure així la conservació d'aquest element fonamental en la nostra existència. No oblidem. La mar és d'on venim i on hi ha la major diversitat d'espècies animals i vegetals de tota la Terra. Si bé totes les imatges que penjo aquí solen destacar-ne la bellesa, avui sento la necessitat de denunciar.

Per més desconeguda i estranya que sigui hem de saber que sota la superfície de mars i oceans s'amaga als nostres ulls un altre planeta, una altra dimensió i vida en equilibri malgrat tot.  

I què resta després d'una petita llevantada? Això:

La mar escup el sobrant. És d'algú això? Que vingui a recollir-ho sisplau!

La propera vegada que vegis la mar imagina't les colilles i restes a mig descomposar amb les que conviuen les espècies marines. Tot això és un sediment que no sura, però que les corrents mouen d'un lloc a un altre fins a quedar enclotades en algun racó de les profunditats on no podem anar a netejar.

Salut i respecte per a les nostres platges.

* Dades de les fotografies:
   Càmera mòbil. 5MP.

LA MAR AVUI. CALMA.

La més absoluta calma.

És poc comú trobar la mar com avui. Cap dia en tot l'estiu la mar ha romàs en calma. No sempre et permet acostar-t'hi d'aquesta manera. Però quan es pot...

Així que en cessar el ponent dels últims dies ha entrat a migdia una briseta de llevant que ha tornat la humitat a l'ambient. Ja tocava. I ens hem quedat amb un anticicló situat just damunt nostre, cosa que cal aprofitar. ;)

Dades de la fotografia:

Càmera Nikon D300

Objectiu Tamron 17-50mm f:2.8 a 17mm.

Obertura f:8

Obturació  1/250s

LA MAR AVUI. PONENT.

Cel i vent de ponent a Almardà.

El vent de ponent ha fet que entréssim aquest mes d'Octubre amb temperatures d'estiu. Al fons a l'esquerra es pot apreciar el massís del Desert de les Palmes, a Benicàssim. Cel ras i cabretes...

Dades de la fotografia:

Càmera Nikon D300

Objectiu Nikkor 28-85mm f:3.5-4.5 a 35mm.

Obertura f:8

Obturació  1/350s

LES PETITES COSES - LA GENT

 Entre Alcanar i Vinaròs. 11 Setembre 2013

Els habitants del País Valencià són un bon exemple de les petites coses que et sorprenen en un viatge com és aquest, on em moc per un petit país on succeeixen grans coses.

Com a tot arreu, hi ha de tot. Hi ha de molt bo i hi ha de molt roí. D'entrada en topar-te amb un valencià o valenciana et trobes amb un saber estar, amb molt de respecte cap al forà i nou vingut, amb curiositat  i altra vegada més respecte. És el que respiro en entrar en contacte amb totes i cadascuna de les persones amb qui m'he creuat.  Molt fàcil és superar els preliminars del "Ei! com estàs?" o "com va?" amb respostes del tipus "a la marxeta" o "bé i avant". I xerrant, xerrant,  arribes al següent nivell desenvolupant converses d'allò més interessants i constructives referents a qualsevol tema. Avui, el país.

El passat onze de setembre va ser un nou inici o un tancament de cercle d'una etapa encetada fa un any durant la festa major d'Almenara. Lloc entranyable on va succeïr un petit fet que va generar molta disputa i controversia entre els veïns del poble i per extensió, i gràcies als mitjans, a la resta de país. Es tracta del grup de valents que varen decidir cosir i penjar una senyera de considerable magnitud a la falda de la muntanya del castell, coneguda com a la #senyerainfinita.

Avui, dies després de la diada on dita bandera va ser referent nacionalista català pels editors d'imatges de El País col.locant-la com a portada de l'edició en paper de l'endemà, el poble està en festes. I la controvèrsia plana altra vegada pel poble per un fet ocorregut també fa un any, però que aquests dies torna a ser d'actualitat. Carles Mateu veí d'Almenara, ha estat jutjat i condemnat a sis mesos de presó per respondre a un agent de policia en valencià i no baixar del burro. Això és un fet que no es pot tolerar, i la gent ha reaccionat. Bo! #TotsSomCarlesMateu i com ell, ens hi podem trobar algun dia.

Vila d'Almenara. 22 Setembre 2012

Cada vegada més, i més ràpidament, la gent està organitzada, en contacte, i el que és més important: té el sentiment d'unió que temps enrere semblava que no existia o que estava deteriorant-se gràcies les polítiques del govern d'aquí  .

Cal fer país. Cal defensar la nostra terra. Som valencians, som catalans i som illencs. El sentiment que avui es desperta no pot sino ser res casual. Està provocat per l'esdevenir dels fets. D'un contagi dels catalans que esperonen aquest sentir unitari demanant la independència. De no poder suportar més la càrrega de tants anys patint el mateix. Ja n'hi ha prou. Això és la unió dels Països Catalans.

I dit sigui de passada ––Visca sa vaga! Ànims mestres i pares de les Illes Balears. Ferms!

LA MAR AVUI. 15 D'AGOST.

Platja d'Almardà i de Canet d'en Berenguer. 15 Agost 2013

Aquest és el dia de més afluència a la platja, quanta més gent hi ha. Val a dir que sembla que no hi hagi molta gent doncs la platja té molta capacitat. Però en passejar a última hora es veuen les destrosses fetes pels banyistes i les restes que hi deixen. I és vergonyós!

Aquest any he pogut pujar a la torre dels socorristes, val a dir que insistint una mica i infringint el protocol. Tot sigui per la foto! A totes elles i ells, moltes gràcies.

Dades de la fotografia:

Càmera Nikon D300

Objectiu Tamron 17-50mm f:2.8 a 35mm.

Obertura f:8

Obturació  1/250s

Edició 9 fotos' panorama amb Adobe Lightroom i Photoshop

LES PETITES COSES

Regates de vela llatina. Albufera de València, 2010.

Benvingudes i benvinguts a una nova secció de relat fotogràfic-documental sobre el País Valencià. Una nova i única percepció del que succeeix en aquest formós país. Us mostraré en "Les coses petites" o "les cosetes xicotetes" (com diuen per ací...) tot allò que he vist i viscut, m'ha sorprès, m'ha agradat i també tot allò que em repugna i que em fa mal al cor. Pretenc doncs, des d'aquí, crear un balcó des d'on veure-ho i fer-ho evident. Per si servís d'alguna cosa...

Aquí em solen anomenar valencianet del nord, amb molt de carinyo és clar! I quan vaig a casa em diuen català del sud, també amb il.lusió... Així que tinc doble identitat! Sóc Bessons en el zodíac, mm.. podria tenir alguna cosa a veure? Qui sap!

La fotografia en aquest cas serà el vehicle amb el qual em mouré. M'ha obert portes a veure raco-nets de món dins aquest païs-et valencia-net. I de bones a primeres, i vinguent de Girona (terra estimada i enyorada per sempre més), el que un es troba en arribar al bell mig del país és un socarral amb tarongers, fils elèctrics, carreteres per tots costats i la primera línia de mar destruïda... Uau! Pràcticament tots els corredors naturals són trencats per una línia de construccions.

Compte!!! Això és una visió de contrast que s'observa quan un baixa de nord cap a sud. Passa a tot arreu. Sino, fixeu-vos en el que succeeix. Baixant de la Provença aquesta percepció augmenta progressivament. Podriem arribar fins Agadir, a la costa Atlàntica del Marroc, on ara mateix està passant el que va passar aquí ja fa uns anys. Un desastre!

És important i cal tenir en compte el punt de vista amb el que explico aquestes coses. Així que: un es fixa, es relaxa i descobreix que no tot és així. És clar.

El proper dia començarem a trencar i a suavitzar aquest aterratge tan brusc i pessimista que acabem de realitzar i veurem com la imatge que es té des de fora sempre és una altra història si la comparem amb el que realment és.

UNA MAR INFINITA ARRIBA AL PORT DE CANET D'EN BERENGUER.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA A LA FIRA D'ARTESANIA DEL CLUB NÀUTIC DE CANET D'EN BERENGUER

Ja som a finals de Juliol i la singladura segueix direcció al Port de Canet d'en Berenguer. Si tot va bé i les inclemències del temps ho permeten estaré els dies 25-26-27 i 28 a l'estand de La Mar Infinita, on em podeu venir a visitar i us contaré de primera mà les aventures de fer de fotògraf de bord i realitzar les travesses que m'han dut fins aquí. :)

Us hi espero!

Col.laboren: Kodak Express Port de Sagunt, HM DIGITAL i Club Nàutic Canet d'en Berenguer.

FINS EL 30 DE JUNY DE 2013!

EXPOSICIÓ "UNA MAR INFINITA" PRORROGADA FINS EL 30 DE JUNY DE 2013. ESPAI GAETA DE SAGUNT. Pujada del Castell, 16.

Aquest mes prorroguem

FOTOGRAFIA DE PERFIL

Com ja sabem tots és molt important. Per descomptat no és el que més, però si és cert que cada vegada ens fixem més en la imatge que oferim als demés a la xarxa. I la que ofereixen els altres també, o més!

La marca personal que deixem conèixer a les xarxes socials com Facebook, Linkedin, Twitter... és la primera impressió que rep el gran públic de la nostra activitat o persona. A partir d'aquesta impressió es genera un vincle, o no... Heus ací la importància d'aquesta primera impressió.



A qui em dirigeixo quan parlo de perfils? Qui necessita ser una referència a la xarxa i oferir una imatge detallada, personal i de qualitat? No cal ser una personalitat, no cal pretendre destacar per sobre els demés (o si!). El que realment importa ara és que el que presentis siguis exactament TU. I això és el que et fa diferent a la resta.

Així que si ets algú que necessita oferir una imatge professional i/o de qualitat a la xarxa social, web o publicació on-line, ves pensant en invertir en imatge... No pateixis, avui dia hi ha tanta competència que et sortirà mooolt barat.

Ja siguis artista, actriu o actor, model, empresari, associat, tècnic, directiu... o qualsevol d'aquestes per`t'interessa oferir una bona imatge la imatge que oferim és clau per l'inici del joc: la interactivitat.

Així, seguint aquestes premisses Pere de Prada | Imatge Creativa ofereix durant aquest mes un 25% de DESCOMPTE en la realització de qualsevol book per a perfils ben diversos... Els resultats són sorprenents!

Si t'ha agradat aquest post i creus que pot interessar-li a algú que coneixes no dubtis a reenviar-li'l. Li faràs un favor i me'l faràs a mi!!! ;) Moltes gràcies!

TERRES DE L'EBRE RESERVA NATURAL DE LA BIOSFERA, DES DE L'AIRE.

La Unesco acaba de declarar les Terres de l'Ebre com a patrimoni natural Reserva de la Biosfera. Un pas més endavant per a la conservació dels nostres paratges naturals. Bravo!

I aquí us deixo unes imatges aèries d'aquestes precioses terres per a cel.lebrar-ho. Enhorabona companyes i companys de les Terres de l'Ebre!!!

Imatges del reportatge "El litoral català des de l'aire" realitzat per al Consorci El Far de Barcelona, Dept. Observatori del Litoral.

Pots llegir més sobre la notícia aquí (Vilaweb), aquí (Premsa GenCat), i aquí (Diari de Tarragona). 

I per a més informació sobre les terres de l'Ebre visita TerresMagazine.com, una revista fotogràfica digital molt interessant en la qual podreu trobar tota mena d'articles relacionats amb les Terres de l'Ebre i fantàstiques fotografies.

Si t'ha agradat aquest post i creus que li pot interessar a algú no dubtis a reenviarli'l, gràcies! ;)

INAUGURADA L'EXPOSICIÓ "UNA MAR INFINITA". JA NAVEGUEM!

UNA MAR INFINITA ja és una exposició fotogràfica de cap a peus. Recent inaugurada a l'Espai Gaeta de Sagunt estarà oberta al públic fins al proper 18 de Juny de 2013. L'entrada és lliure i es pot visitar de dimecres a diumenge.

Des d'ací vull donar les gràcies a tots els que han fet possible aquest projecte que acaba de començar la seva itinerància. Kodak Express i HM Digital del port de Sagunt, per la seva aportació i a l'Espai Gaeta per la col.laboració des del principi en tot el que ha fet falta. I com no, a tots els assistents a la inauguració doncs és reconfortant veure la resposta de la gent quan fas una proposta.

Moltes gràcies!!!

La tempesta. Entre totes les imatges de la que més orgullós estic és aquesta doncs representa la superació personal d'un mateix quan es troba en moments difícils. Sempre surt el sol després de la tempesta, i tot llueix amb una claror nova i diferent.

JA S'ACOSTA, UNA MAR INFINITA

Navegant amb la goleta Far Barcelona, Ex-AneDorthea, Ex-Terna. En algun lloc de la mediterrània...

Ja s'acosta, ja som més aprop de la mar, Una Mar Infinita, o una mar plena de sensacions és la meva proposta fotogràfica. Resta tan sols un dia per la inauguració de l'exposició a l'Espai Gaeta de Sagunt i ja està tot a punt. Només hi faltes tu. Espero la teva assistència per fer que aquest dia sigui, a més d'una presentació del meu treball més personal, un dia de reencontre amb tots vosaltres. On pogueu dir la vostra i on espero que em pogueu conèixer una mica més.

L'Espai Gaeta Encontre és un lloc on un es pot relaxar prenent un aperitiu, un vinet, una cerveseta, un sopar romàntic... tot contemplant les fotografies i alhora gaudir d'un entorn privilegiat. Es tracta d'un edifici situat a la pujada del castell, dins el casc antic de la vila romana de Sagunt i ofereix la possibilitat de gaudir de forma distesa el seu encant personal. Si. Una feina de restauració molt peculiar i en Martín el seu creador ens obre les portes a la imaginació i a deixar anar la creativitat en totes les seves vessants. Un centre pluridisciplinar on està previst que hi circulin artistes, talleristes, ponents de tot tipus i diversa procedència. Un espai obert, una mentalitat oberta i com he dit abans: la porta oberta a tots vosaltres i a les vostres aportacions.

Si vols acostar-te a la mar, viure una nova experiència, empapar-te d'aigua salada,  anar de viatge per diferents mars... No et pots perdre aquesta nova exposició!

Un recull d'imatges personals, amb un toc de romanticisme. La mar des de dins és el que et vull presentar aquest divendres. Si, de tu a tu. Allí estaré i gaudirem tots junts de la mar. Aquest element tan proper i tan desconegut per la majoria de tots nosaltres.

Si t'ha agradat i creus que aquest post li pot interessar a algú no dubtis a reenviar-li'l i comparteix-lo.
Moltes gràcies! :)

UNA MAR INFINITA | inauguració 17 de Maig 2013

Una mar infinita és el títol de la meva nova exposició que us presentaré el 17 de maig a l´Espai Gaeta, a Sagunt.

Com a mariner, un observa el caràcter de la mar, el seu comportament i descobreix que res és casual ni fortuït. El vent, el sol, les pressions, la lluna, un núvol, una tempesta, la calor, el fred...Tota acció obté una resposta. I observem com el mateix element, la mar, pot variar de forma completa fins al punt de transmetre tot un espectre de sensacions i sentiments propis. Com a fotògraf, us ofereixo una mostra que m´agradaria compartir amb totes i tots vosaltres.

Sembla que ja coneguem totes vicissituds, mals i entereses d'aquest món però hi ha quelcom que no deixarà mai de canviar, de ser desconegut i misteriós... Aquesta nova exposició fotogràfica obre les portes a allò que no solem veure habitualment amb els nostres ulls. No són imatges quotidianes, però si són el dia a dia al bell mig de la mar.

La mar alberga dins seu allò desconegut, el misteri d'un altre món dins el mateix que vivim i compartim. És inquietant i voldriem saber-ne sempre una mica més. Lliscant per sobre la superfície canviant de la mar hi ha amb tota certesa vida. És el que he vist. Però, és que també hi ha amor i odi. I a parts iguals.

Propagant-se amb el vent i dipositats amb tendresa pels ulls i els cors de tots els mariners que l'hem navegat aquests sentiments s'escampen, i en un moment o altre al llarg de la travessa els sentim ben endins. He sentit la necessitat de plasmar en imatges aquests sentiments que he vist reflexats en la superfície de l'aigua. Un element tan canviant com captivador com és la mar ofereix gran diversitat de formes i tonalitats cosa que em demana a crits que hi faci alguna cosa.

Una mar infinita, doncs, és el propòsit d'aquest nou viatge, és el reflexe de tots aquests infinits pensaments, sentiments, manifestacions de bravura, de misteriosa calma... i és el títol de la nova exposició.

La mostra fotogràfica que us presento avui tracta sobre aquests sentiments que es desprenen jugant amb el blanc i negre, destacant així textures, la força del vent, la melancolia de les gotes de pluja impactant i diluïnt-se sobre la superfície de l'aigua salada... És un recull d'imatges seleccionades i preses entre 2006 i 2013. Es podrà veure a partir del proper 17 de Maig a l'Espai Gaeta Encontre de Sagunt i fins el 18 de Juny. Llavors, començarà una itinerància que la durà per diferents indrets de la comarca del Camp de Morvedre i València ciutat.

Us hi espero!!


Si t'ha agradat i creus que aquest post li pot interessar a algú no dubtis a reenviar-li'l i comparteix-lo. Moltes gràcies! :)

NOVA EXPOSICIÓ I ESPONSORITZACIÓ

Hola a totdon i tohom!!!

Quines ganes tenia de fer una nova exposició. "Una mar infinita" serà el títol i veurà la llum el proper mes de maig. La inaguració de l'exposició itinerant serà a l'encantador Espai Gaeta de Sagunt. Continuarem informant. El que sí és segur és que tinc dos espònsors que m'ajudaran amb les despeses de producció de la nova exposició. Aquesta és la notícia!!!

Perquè un post parlant d'això? Primer per agraïr a Kodak Express del Port de Sagunt i les noies d'H&M Digital que em pagaran les ampliacions, els cartells i flyers respectivament.  Ens coneixem des de fa temps i em mereixeu la confiança. No volia que fóreu uns altres. A tots dos, des d'ací: moltes gràcies!!!

En segon lloc perquè tal i com van les coses ningú deixa anar un duro per ningú. Però si és a canvi d'espècies, és a dir, et pago però sense moneda (amb el producte que produeixo) l'intercanvi funciona, i val la pena recordar-ho.

Gràcies a la Loguitis (necessitat de logo d'una marca per a diferenciar-se entre elles) i a la necessitat de publicitar-se, alhora que et fan un favor, els espònsors o patrocinadors existeixen! En dono fe.

Pensava que era cosa impossible donades les circumstàncies econòmiques generals... Però no! Escolteu: Es poden fer coses, es poden llançar projectes. Ho sabeu, no hi ha excuses. De fet ens treuran moltes coses però el moment no ens el treuran. Ara és el nostre i hem de fer realitat els nostres somnis.

Cal confiar en la gent i generar confiança.
Salut i fotos!!!

FOTO:
El bricbarca de tres pals Belem, navegant el Golf de Lleó l'Octubre 2008. És l'últim veler mercant francès que resta avui dia. Fou construït a finals del S.XIX i ofereix una agradable i reconfortant sensació en veure'l amb les veles desplegades i a alta mar.

MÉS ENLLÀ DE L'HORITZÓ

L'horitzó. És allí on dirigim la mirada, els nostres anhels i els nostres pensaments. Els antics ja passaven hores guaitant-lo, era una necessitat, d'allí podien venir amics o enemics... El misteri que suscita és permanent. Què hi ha més enllà de l'horitzó?  És allí on una, o un es projecta i relaxa la vista. És un lloc distant que ens permet recolzar els dos ulls, obrir la ment i començar un viatge...

En aquest cas som dins una foto i és ací on comença l'aventura d'avui.

De la sèrie La mar avui, un horitzó tempestuós.

Fixar-se en el recorregut que fan els nostres ulls per la imatge és fonamental per a entendre la importància de l'horitzó. Podriem dir que aquest fa de guia i la resta d'elements criden més o menys l'atenció determinant així els punts d'interès, equilibri o desequilibri en la imatge.

En funció de la situació l'horitzó, en fotografia, pot aportar molt al resultat final o missatge depenent de la forma en que el situem. En primer lloc i col·locant-lo de forma horitzontal estabilitat, quietud, relaxació i calma. D'aquesta manera l'horitzó horitzontal ens estabilitza, ens dóna una base on assentar la resta d'elements que componen la nostra imatge i així referenciar-los.

Ara bé, si inclinem la càmera sutilment (horitzó inclinat) provocarem un desequilibri, cosa que ens donarà dinamisme, acció i confrontació a la imatge. És convenient no forçar l'efecte ni abusar-ne doncs requereix certa pràctica trobar l'angle d'inclinació adequat per a cada imatge. És en aquest punt on entren en joc la resta d'elements i on la nostra percepció del seu pes o de la importància d'aquests ens ajudarà a compensar-la.

Els elements que tenen importància són aquells als que dirigim primer la nostra atenció, ja sigui pel seu tamany, la seva proximitat, el seu color o textura tot contrastant i destacant així de la resta. En la fotografia anterior de la sèrie de la mar obserbem: Una base estable per on corre un element de pes considerable. La vista abans que res es dirigeix al núvol i tot seguit o quasi alhora ressegueix l'horitzó de banda a banda. La referència és clara, ben assentada i el núvol respira aire per tots els costats cosa que el permet desplaçar-se en la nostra ment. Funciona!

En tercer lloc tindrem en compte l'alçada que el situarem repartint així els espais en el fotograma. En aquest punt és convenient recordar la regla dels terços, de la qual parlarem en una altra ocasió. Ara però ens centrem en les propietats que ens dóna situar l'horitzó més amunt o més avall.


Prova de fer una mateixa fotografia situant l'horitzó a un terç de la base i després repeteixes la mateixa a dos terços. Observa el resultat final i decideix quina, per a tu, expressa millor el que volies. Te n'adonaràs que les dues imatges tenen missatges diferents.


I per acabar un toc d'atenció pels que volen fer una foto amb presses. D'entrada no és bona idea. Ja que així, com amb tot, podem cometre errors. Però si dediquem una fracció de segon a observar les línies rectes de la imatge dins el visor i a de
cidir si estan ben orientades, ens anirà bé recordar que:

Les línies verticals, verticals i les horitzontals, horitzontals.

No val allò de quasi, quasi... Per a l'expressió visual l'exactitud significa el tot. Per a simplificar el missatge cal facilitar les coses als ulls que miren. Si l'horitzó està tort ja no es veu res més en la foto. Si està recte la vista flueix d'un element a un altre amb comoditat i sense pensar en defectes!

Com sempre et recordo que:
Totes les normes, regles o imposicions hi són per a ser respectades o ignorades en qualsevol moment. Tu tries! I això és el que fa de la fotografia un art, un mitjà d'expressió personal i que puguis descobrir els teus límits, i anar més enllà de qualsevol horitzó.

Espero que t'hagi agradat i et sigui útil. Si és així comparteix aquest article amb qui creguis que pot interessar-li! Gràcies!!! ;)

LA MAR AVUI. RESSACA.

Forta ressaca després de la mar de llevant. Cases de Queralt, Març 2013.

Després de dies de bufar fort Ponent i vents de component nord va entrar el Llevant escalfant l'ambient i ruixant tot el país amb aquesta aigua que semblava que no arribaria mai. El resultat després de quatre dies és una mar embravida que va fer recular la línia de la costa uns quants metres.
En la imatge, en blanc i negre per donar més dramatisme, observem com l'onada que recula xoca amb l'onada entrant i forma una muralla de tones i tones d'aigua.

Càmera Nikon D300
Lent Tamron 17-50mm f2.8
V 1/750
F  9.5
Processat Adobe Lightroom

ESPERANT EL MOMENT DECISIU.

Mascletà inaugural festes de la Magdalena a Castelló de la Plana, 2 Març de 2013.

Com deia el nostre gran referent fotogràfic Henri Cartier Bresson :

"Fotografiar consisteix en situar sobre la mateixa línia de mira el cap, l'ull i el cor.
És una manera de viure."

I així és. M'agrada. Però com ho faig? Com es tradueix a la meva realitat? Com inclouré els meus sentiments a una imatge? Com els fico dins la càmera? ...Bé, és una manera de viure deia ell. I es referia a com entendre el que ens passa al voltant d'una manera fotogràfica.

Abans que res hem de familiaritzar-nos amb el nostre aparell fotogràfic. Aquesta eina preciosa que ens permet prendre fragments, instants minúsculs de les accions que se succeeixen al nostre voltant permanentment. Una vegada hem llegit les instruccions, hem provat l'aparell, i ens senta bé a les mans, podem prosseguir. És un procés d'adaptació.

Una vegada hem captat la sensació i mantenim la càmera sense pensar que la portem a sobre estem preparats per a captar el moment decisiu: La instantània que resumeix en una sola imatge una acció, que unes vegades és repetitiva, prolongada o estàtica i d'altres que no, justament el contrari. Precisament la majoria de vegades veurem que la instantània és irrepetible, fugaç i espectacular! Per captar-la i que no ens  passi de llarg necessitem estar concentrats i connectats amb el nostre entorn.

Com podem estar preparats per premer el disparador en el moment decisiu?
Per no perdre l'oportunitat de retratar un instant màgic i irrepetible cal preveure, intuïr, estar preparat per a qualsevol cosa abans que passi. Ens pot ajudar imaginar situacions hipotètiques, podem calcular els paràmetres d'exposició prèviament (serà una aproximació, però pot ser útil ja que més val una lleugera subexposició que perdre la instantània), l'enfoc aproximat (calculant prèviament la distància hiperfocal)... Però sempre haurem de reaccionar i aquesta és la part difícil.

Per més que imaginem situacions provables durant l'espera el més segur és que res del que hem imaginat succeeixi. Vull dir que la realitat sempre ens sorprendrà. L'atzar és el creador més creatiu i és per això que el mestre de la instantània ens deia que cal posar el cor, també, en el mateix eix de mira. Simplement deixar-se portar per la sensació, per l'harmonia visual, per la càrrega emocional de la instantània que unes vegades et deixa amb la boca oberta i d'altres et fa prémer el disparador.

Henri Cartier Bresson. Hyères, França 1932.

En resum, cal estar relaxats. Si més no tot el que es pugui dins la tensió de l'espera. I només així podrem estar preparats per a obtenir una instantània digna de ser admirada, doncs capturar en una imatge un resum del que és una acció contínua no és feina fàcil i cal entrenament, visió global i anàlisi constant de l'entorn.

Espero que t'hagi agradat i et sigui útil. Si és així comparteix aquest article amb qui creguis que pot interessar-li! Gràcies!!! ;)