Missatge de l'autor

Benvingudes i benvinguts al Bloc!
Aquí em trobareu a mi, les meves fotografies i relats vora mar, o un bon intent!
M'agrada escriure, jugar amb les paraules i sobretot, donar forma a les imatges.

30 d’abril del 2013

UNA MAR INFINITA | inauguració 17 de Maig 2013

Una mar infinita és el títol de la meva nova exposició que us presentaré el 17 de maig a l´Espai Gaeta, a Sagunt.

Com a mariner, un observa el caràcter de la mar, el seu comportament i descobreix que res és casual ni fortuït. El vent, el sol, les pressions, la lluna, un núvol, una tempesta, la calor, el fred...Tota acció obté una resposta. I observem com el mateix element, la mar, pot variar de forma completa fins al punt de transmetre tot un espectre de sensacions i sentiments propis. Com a fotògraf, us ofereixo una mostra que m´agradaria compartir amb totes i tots vosaltres.

Sembla que ja coneguem totes vicissituds, mals i entereses d'aquest món però hi ha quelcom que no deixarà mai de canviar, de ser desconegut i misteriós... Aquesta nova exposició fotogràfica obre les portes a allò que no solem veure habitualment amb els nostres ulls. No són imatges quotidianes, però si són el dia a dia al bell mig de la mar.

La mar alberga dins seu allò desconegut, el misteri d'un altre món dins el mateix que vivim i compartim. És inquietant i voldriem saber-ne sempre una mica més. Lliscant per sobre la superfície canviant de la mar hi ha amb tota certesa vida. És el que he vist. Però, és que també hi ha amor i odi. I a parts iguals.

Propagant-se amb el vent i dipositats amb tendresa pels ulls i els cors de tots els mariners que l'hem navegat aquests sentiments s'escampen, i en un moment o altre al llarg de la travessa els sentim ben endins. He sentit la necessitat de plasmar en imatges aquests sentiments que he vist reflexats en la superfície de l'aigua. Un element tan canviant com captivador com és la mar ofereix gran diversitat de formes i tonalitats cosa que em demana a crits que hi faci alguna cosa.

Una mar infinita, doncs, és el propòsit d'aquest nou viatge, és el reflexe de tots aquests infinits pensaments, sentiments, manifestacions de bravura, de misteriosa calma... i és el títol de la nova exposició.

La mostra fotogràfica que us presento avui tracta sobre aquests sentiments que es desprenen jugant amb el blanc i negre, destacant així textures, la força del vent, la melancolia de les gotes de pluja impactant i diluïnt-se sobre la superfície de l'aigua salada... És un recull d'imatges seleccionades i preses entre 2006 i 2013. Es podrà veure a partir del proper 17 de Maig a l'Espai Gaeta Encontre de Sagunt i fins el 18 de Juny. Llavors, començarà una itinerància que la durà per diferents indrets de la comarca del Camp de Morvedre i València ciutat.

Us hi espero!!


Si t'ha agradat i creus que aquest post li pot interessar a algú no dubtis a reenviar-li'l i comparteix-lo. Moltes gràcies! :)

25 d’abril del 2013

NOVA EXPOSICIÓ I ESPONSORITZACIÓ



Hola a totdon i tohom!!!

Quines ganes tenia de fer una nova exposició. "Una mar infinita" serà el títol i veurà la llum el proper mes de maig. La inaguració de l'exposició itinerant serà a l'encantador Espai Gaeta de Sagunt. Continuarem informant. El que sí és segur és que tinc dos espònsors que m'ajudaran amb les despeses de producció de la nova exposició. Aquesta és la notícia!!!

Perquè un post parlant d'això? Primer per agraïr a Kodak Express del Port de Sagunt i les noies d'H&M Digital que em pagaran les ampliacions, els cartells i flyers respectivament.  Ens coneixem des de fa temps i em mereixeu la confiança. No volia que fóreu uns altres. A tots dos, des d'ací: moltes gràcies!!!

En segon lloc perquè tal i com van les coses ningú deixa anar un duro per ningú. Però si és a canvi d'espècies, és a dir, et pago però sense moneda (amb el producte que produeixo) l'intercanvi funciona, i val la pena recordar-ho.

Gràcies a la Loguitis (necessitat de logo d'una marca per a diferenciar-se entre elles) i a la necessitat de publicitar-se, alhora que et fan un favor, els espònsors o patrocinadors existeixen! En dono fe.

Pensava que era cosa impossible donades les circumstàncies econòmiques generals... Però no! Escolteu: Es poden fer coses, es poden llançar projectes. Ho sabeu, no hi ha excuses. De fet ens treuran moltes coses però el moment no ens el treuran. Ara és el nostre i hem de fer realitat els nostres somnis.

Cal confiar en la gent i generar confiança.
Salut i fotos!!!

FOTO:
El bricbarca de tres pals Belem, navegant el Golf de Lleó l'Octubre 2008. És l'últim veler mercant francès que resta avui dia. Fou construït a finals del S.XIX i ofereix una agradable i reconfortant sensació en veure'l amb les veles desplegades i a alta mar.

4 d’abril del 2013

MÉS ENLLÀ DE L'HORITZÓ

L'horitzó. És allí on dirigim la mirada, els nostres anhels i els nostres pensaments. Els antics ja passaven hores guaitant-lo, era una necessitat, d'allí podien venir amics o enemics... El misteri que suscita és permanent. Què hi ha més enllà de l'horitzó?  És allí on una, o un es projecta i relaxa la vista. És un lloc distant que ens permet recolzar els dos ulls, obrir la ment i començar un viatge...

En aquest cas som dins una foto i és ací on comença l'aventura d'avui.


De la sèrie La mar avui, un horitzó tempestuós.



Fixar-se en el recorregut que fan els nostres ulls per la imatge és fonamental per a entendre la importància de l'horitzó. Podriem dir que aquest fa de guia i la resta d'elements criden més o menys l'atenció determinant així els punts d'interès, equilibri o desequilibri en la imatge.

En funció de la situació l'horitzó, en fotografia, pot aportar molt al resultat final o missatge depenent de la forma en que el situem. En primer lloc i col·locant-lo de forma horitzontal estabilitat, quietud, relaxació i calma. D'aquesta manera l'horitzó horitzontal ens estabilitza, ens dóna una base on assentar la resta d'elements que componen la nostra imatge i així referenciar-los.

Ara bé, si inclinem la càmera sutilment (horitzó inclinat) provocarem un desequilibri, cosa que ens donarà dinamisme, acció i confrontació a la imatge. És convenient no forçar l'efecte ni abusar-ne doncs requereix certa pràctica trobar l'angle d'inclinació adequat per a cada imatge. És en aquest punt on entren en joc la resta d'elements i on la nostra percepció del seu pes o de la importància d'aquests ens ajudarà a compensar-la.

Els elements que tenen importància són aquells als que dirigim primer la nostra atenció, ja sigui pel seu tamany, la seva proximitat, el seu color o textura tot contrastant i destacant així de la resta. En la fotografia anterior de la sèrie de la mar obserbem: Una base estable per on corre un element de pes considerable. La vista abans que res es dirigeix al núvol i tot seguit o quasi alhora ressegueix l'horitzó de banda a banda. La referència és clara, ben assentada i el núvol respira aire per tots els costats cosa que el permet desplaçar-se en la nostra ment. Funciona!

En tercer lloc tindrem en compte l'alçada que el situarem repartint així els espais en el fotograma. En aquest punt és convenient recordar la regla dels terços, de la qual parlarem en una altra ocasió. Ara però ens centrem en les propietats que ens dóna situar l'horitzó més amunt o més avall.


Prova de fer una mateixa fotografia situant l'horitzó a un terç de la base i després repeteixes la mateixa a dos terços. Observa el resultat final i decideix quina, per a tu, expressa millor el que volies. Te n'adonaràs que les dues imatges tenen missatges diferents.


I per acabar un toc d'atenció pels que volen fer una foto amb presses. D'entrada no és bona idea. Ja que així, com amb tot, podem cometre errors. Però si dediquem una fracció de segon a observar les línies rectes de la imatge dins el visor i a de
cidir si estan ben orientades, ens anirà bé recordar que:

Les línies verticals, verticals i les horitzontals, horitzontals.

No val allò de quasi, quasi... Per a l'expressió visual l'exactitud significa el tot. Per a simplificar el missatge cal facilitar les coses als ulls que miren. Si l'horitzó està tort ja no es veu res més en la foto. Si està recte la vista flueix d'un element a un altre amb comoditat i sense pensar en defectes!



Com sempre et recordo que:
Totes les normes, regles o imposicions hi són per a ser respectades o ignorades en qualsevol moment. Tu tries! I això és el que fa de la fotografia un art, un mitjà d'expressió personal i que puguis descobrir els teus límits, i anar més enllà de qualsevol horitzó.

Espero que t'hagi agradat i et sigui útil. Si és així comparteix aquest article amb qui creguis que pot interessar-li! Gràcies!!! ;)